LA LLUM CONSTANT

RAFART, SUSANNA

Susanna Rafart (Ripoll, 1962) va guanyar el premi Carles Riba amb Pou de glaç (2002), al qual van seguir Retrat en blanc (2004), i Baies (2005), que va rebre el Premi Cavall Verd de l'AELC. L'ocell a la cendra (2010), La mà interior  (2011) i La llum constant, conformen una trilogia sobre el temps i la pèrdua. Paral·lelament, els seu interès per la cultura mediterrània l'ha portat a escriure els tres volums Un cor grec (2006), Les tombes blanques (2008) i el poemari sobre els sefardites de Rodes En la profunda onada (2012). Igualment s'ha dedicat a la traducció de poetes com Yves Bonnefoy, Dino Campana i Salvatore Quasimodo i ha expressat la seva teoria poètica en la biografia Gaspara i jo (2011). Altrament, ha exercit la crítica i també l'assaig, el darrer text del qual és Els xiprers tentaculars. El paisatge en l'obra de Maria Àngels Anglada (2012). La seva obra poètica ha estat traduïda a l'anglès, al grec, a l'italià, al francès i al búlgar en els volums Pozzo di neve (Crocetti Editore, Milano, 2005), Poesia (Sofia, Bulgària 2005), i Moulin en flammes a Féderop el 2006.